Radio

dimarts, 22 de gener del 2013

ELS DOS JUNTS

      Ahír Dilluns , últim dia de la Festa Major d'hivern a Palautordera, vam fer una sortideta l'Arnau i jo en bici per entrenar un mica. Tot i que veiem des de les finestres de casa pel cantó de Collformic i Matagalls que les cortines pluja s'apropaven van decidir sortit, teniem clar que ens mollariem...
La primera  mitja hora la cosa va estar tranquil, vam fer alguns camins nous fins que van arribar les primeres gotes i al poc temps podríem dir que ja plovia. Nosaltres anar fent la nostre com sí res.Van decidir encorçar la volta una mica. Vaig acabar pinxan la roda davantera, paran un parell de cops per reinflar-la i cap a casa. Una volta curteta, uns 18qms. i en una 1h.05'.
Però el millor de tot va ser poder sortir junts altre cop després molt temps, que per unes raons o per unes altres no feiem. Ho repetirem...

http://obrincami.blogspot.com.es/2010/04/collformic-tagamanent-110410.html
 Com en els vells temps...

5 comentaris:

  1. bien hecho amigos esos lazos estan bien atados y si un dia no se puede ya se podra otro verdad???
    un abrazo a los dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí Juan ese es el intento. Mantener esos lazos que nos han unido a esta afición que es el ciclismo aunque no es fácil por los compromisos de la competición y por la diferencia de edad...
      Igualmente un abrazo

      Elimina
  2. si señor, despues de tanto tiempo viene al fin esa pequeña rcompensa de reconquistar la union entre dos buenisimos betereros.se echaba a faltar .de tanto, en tanto ,siempre viene bien pedalear uno al lado del otro.me alegro..!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas grácias por esas palabras tan alentadoras, aunque sé que no siempre es posible por diferentes razones. Compartir esos momentos de ocio bttro con Arnau es una gran recompensa, tal y como dices...

      Salud bttros

      Elimina
  3. Quina foto més bonica i emotiva. Sempre ho tinc present quan llegeixo el vostre blog. Jo que tan m'estimo al meu petit i que anem sempre amunt i avall per la muntanya i arreu, penso que arribarà el dia que ell hagi de fer més la seva, com es normal. L'únic que desitjo es que no es perdi mai el contacte, poder compartir de tant en tant ni que sigui. Sense haver arribat a aquest punt podria dir que entenc perfectamnet el que sents i, per tant, felicito que hagueu passat una estona plegats i que tant de bo, així vagi sent.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina