Radio

dissabte, 23 de febrer del 2013

Neu i més neu

ARNAU:
L'entrada anterior del meu pare no a durat massa, però aquesta mareixia la pena explicar-la, ja que com us vaig dir, no deixava d'anar en bici ni de viure impressionants aventuras que sempre recordare amb la meva apreciada bicicleta, com sempre, entre les cames!

Avui dia 22.02.2013 m'he llevat dora per veure la nevadeta que tots esperavem amb candeletes i no la podia disfrutar de cap altre matera que amb la bicicleta i un molt bon amic meu, l'Adrià Serra, (fotograf i filmador) del nostra grupet de saltimbanquis. 

La sorpreseta que vaig dir que tenia guardada per despres de Semana Santa, consistia en la meva EDIT COMPLETA de video. Fent descens i saltant amb bici per les rodalies del poble, i avui tocava grabar el descens navat.

L'he anat a buscar amb cotxe a casa seva a les 10h 30min. (Papa de conductor). I ens a portar gairebé fins la sortida del descens per qué els gruixos de neu en el camí començaven a ser importants. (El descens es a escasos metres del cap de munt de Sant Elies). 
Amb l'Adrià hem agut de seguir a peu uns 5 minuts i gravant alguna que altre escena per la Edit pel camí.
Al arribar a la sortida del descens, ens hem fet unes quantes fotos amb la neu i tot seguit hem comensat a baixar i grabar pel corriol.
Aquest caminet té uns 4, 5 o 6km de llarg mes o menys, ara mateix ni idea; i surt des de la cota 870m i baixa  fins la cota dels 340m. Ja pedeu imaginar el desnivell!!

Al arribar abaix ens hem mirat mutuament i estavem molls de cap a peus i amb fang entre les dents per dir algu.

AQUÍ TENIU ALGUNES IMATGES DE L'AVENTURA:
 Arnau i Adrià Serra.

Agafant les coses del cotxe per seguir a peu.

 Pujant.

A mitja baixada.

 Quan el papa ja tornava a casa. (Sort d'aquest papa, ^^)

 Sortida del descens.

Aball va que fa baixada!!

dijous, 21 de febrer del 2013

St. ELIES, St.PERE DE VILAMAJOR, 170213

    Aquest Diumenge passat vaig anar al Turó de St. Elies, on té d'anar tot bttro que se precie de tant en tant. Recó emblemàtic i preciós d'aquesta zona de la Serralada del Montseny amb una altitud de poc més de 1000 mts. Té una ermita que presideix l'altiplà del turó i recull un munt d'històries amb el pas dels anys...No hi ha foto perquè hi havia molta gent.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4021291
 
Llegenda:
     Al segle XV hi va haver una gran sequera seguida d'epidèmies que van afectar a tota la població de Sant Pere de Vilamajor i rodalies. Els prohoms de Vilamajor van anar, preocupats, a demanar consell a l'Abat de Santa Fe. El pare abat els va dir que era una maledicció i que només la protecció de Sant Elies els podria salvar. Aleshores els prohoms de Vilamajor varen prometre que si Sant Elies els ajudava construirien una capella damunt del Turó de Sant Elies situat entre el Cortès i el Terrer i hi pujarien en aplec cada any en processó. I així ho van fer. Amb el temps la capella es transformà en ermita i hi visqué un ermità fins el 1914. L'aplec va tenir pujades i baixes de participació al llarg dels segles, coincidint les seves puixances amb les èpoques de sequera. La pujada a Sant Elies per a demanar pluja ha esdevingut la festa local més esperada i estimada pels vilamajorencs i vilamajorenques.   Més dades:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Elies_de_Vilamajor
 
     A mig camí vaig trobar un bttro que anava a St. Elies que no coneixia de res i vam decidir anar junts fins al Turó, tot parlant ens van donar compte que erem veïns i que viviem a escassos 200mts. l'un de l'altre ( que petit és el mon ). Finalment a d'alt ens menjem un galeteta i cap a casa que feia un fred que pelava.

Hi havia molta boira, quina llàstima
Una bona sortida i a més vaig fer un nou amic...en Jordi

dissabte, 16 de febrer del 2013

No em despedeixo


Hola seguidors del blog, soc l'Arnau i us explicaré algunes coses que han succeit en la meva vida.
Explicaré que com a mínim per aquest any, em despedeixo de la competició amb BTT; el tema sicològic ja no el duia fi i a radera hi anava el fisic i per altre banda tampoc duia el tema de l'escola per on l'havia de portar, llavors la meva decisió ha estat deixar de competir i dedicarme a fer coses que em motivan i que em venen molt de gust de fer però sense deixar el món de la bicicleta. (Saltar, fer descens, tot de coses extremes pero amb una bicicleta entre les cames sempree!!).
Vull aclarí que mai dexaré la bicicleta, és com el que menja per no morir, pero que no sempre faré el mateix.
Tinc la gran sort de tenir els pares que tinc i que m'apollen en pràcticament totes les decicions complicades.
No deixare d'explicar les meves aventures i de les meves histórietes de la meva curta vida, i que sempre sabreu algo de mi.
Us deixo alguna foto del que aniré fent d'ara en endavant si no canvía res. :)
https://www.facebook.com/theoctanoikepark?fref=ts
Us guardo una sorpreseta per després de Semana Santa.   GAAAAASSS!!!!

Aquest matí cap ha fer descens després d'una lleugera pluja.
Com podeu vaure vaig amb una rigida pero va molt béé!! :)

 Truc: 360º.
 La Poma bikepark







diumenge, 3 de febrer del 2013

LAHIVERNALBTT a Palautordera 030213

Avui l'Arnau a assistit a La Hivernal de BTT  http://lahivernalbtt.blog.cat/  a Sta. Mª de Palautordera en un dia fred i molt ventòs tal i com van pronosticar els homes del temps de la tele, a vegades l'endivinen. Moltes cares conegudes ja que corriem al nostre poble i un recorregut llarg d'uns 33qms. força trencacames.

hivernal
El recorregut


perfil_hivernal
El perfil
La primera part de la pedalada consistia en un circuit circular i més rodador d'uns 20 qms. amb alguns corriols i trialeres que han fet gaudir a l'Arnau de valent. Però després a la segona meitat de la prova ha estat un continu puja i baixa per diferents camins i corriols pràcticament a la mateixa serra, força cansino. Sí a tot això, afegim que s'ha quedat sense el fre del darrera a partir del qm. 25, dons no ha estat un bon final. Més de dues hores de pedaleo. Sort que no a pres mal. :)