Radio

dijous, 18 de juliol del 2013

14a Cronoescalada al Turó de l'Home


Ara em toca a mi escriure la meva aventura del diumenge!
Ja feia molt de temps que volia pujar al Turó de l'Home i que millor, que anar-hi el dia de la 14a Cronoescalada de Sant Celoni.
Jo hi volia anar pero necessitava una autorizació del meu pare per ser més petit del permés.
Doncs amb l'autorizació i la inscripció feta, vaig entrenar fort uns dies abans i amb moltes ganes.

 
Diumenge al matí em llevaba a les 7 i 20, després d'esmorzar, amb el meu pare ens dirigiem cap a Sant Celoni i ell es quedaba a mig camí del meu punt de sortida, per la quedada de Bloggers.
Quan jo arrivaba al zona de la sortida, ja es veia molt de nivell, unes bicicletes... *.*
Doncs be, quan anava rodant per alla, vaig sentir que algú em cridava i al girarme hi havien els meu bons culegues de Centelles, el senyor Jose Verdugo i Armand Pages, amb els que ja haviem quedat algún dia pel seu terreny i pel nostre.
Va ser una bona sorpresa!

La sortida es feia a les 8 del matí i jo a mig pelotón, esperant el moment oportú. Tenia a en Jose radera meu. Quan vem començar jo m'anaba posant a lloc igual que la resta, peró al quilòmetre 2, ja s'avia divit el grup amb 1 pelotón principal i tota la resta formaven grupets. Jo vaig quedar a la cua del primer pelotón però aviat vaig deixar d'aguantar el ritme. Després de Mosqueroles en Jose es posava davant meu i vem anar fent junts gairebé en tots moments. El problema és que ni jo anaba al meu ritme ni ell al seu. Ell va voler anar amb mi fins una mica abans del mirador, però tot i així el vaig agafar abans d'arribar-hi, on hem va donar un gel. Arribavem al mirador amb 58 minuts a les cames. A partir de llavors ell es posava al seu ritme i jo al meu. Ell en solitari i jo amb dos nois més, que no ens acabavam d'aclarar amb qui adelantava a qui però la última decisió la vaig prendre jo a dos quilòmetres després del mirador.

Vaig començar a posar un ritme que ni deu sabia d'on sortia, a baixar pinyons i agafar maximes de 20 i 25 fins a 30km/h en algún descans i amb desnivells de fins a 14%.



Després de la pujada del pou, agafava de nou a en Jose, es va quedar amb una cara...! Com que veia que jo anava millor em deia que li futés gas fins a d'alt i jo tot convençut, vaig fer servir la mateixa táctica anterior, pinyó, pinyó,... i un trós més amunt de la barrera el ritme afluixava.
Peró el Jose seguía insistint, em cridava des de molt enrere però vaig aconseguir tornar a agafar un bon ritme fins a l'arribada.
Vem xerrar tota la colla abans del descens, i es que quan no hi ha el meu pare tot i així quiden de mí!




Tot va durar 1hora i 36minuts, 1500m de desnivell positius i després s'han de baixar!  Màxima de 68km/h, i anant de tranquis!



 

2 comentaris:

  1. con este crono y estas subidas pronto te veremos en el tour de Francia.que bueno eres campeón..!!!

    ResponElimina
  2. Molt bon temps i mes amb els kms que has fet aquest any,segueix aixi,que vas bé

    salut en veiem pajaru...

    ResponElimina