Radio

dijous, 24 de juliol del 2014

Campionat d'Espanya, Panticosa, Aragó 200714

Increïble el passat cap de setmana als Pirineus Aragonesos, on vaig assistir als Campionats d'Espanya XCO i DHI de Panticossa, on vam poder disfrutar d'un ambient i un circuit magnífic.

Divendres 18, a les 6 del matí, sortíem amb uns bons amics i companys d'equip des de Premià de Mar amb la furgoneta ven plena. el viatge durava unes 4 horetes que vam aprofitar per parlar del descens i la bici en general, per variar de tema... En arribar, ens instal·làvem a les 11h, i ens preparàvem per fer la primera baixada al circuit.

Un circuit llarg, dret, sec i extraordinari-ament tècnic amb mil i una trassades per veure. Es notava que hi havia rodat molta gent durant tota la setmana, ja que les millors trassades ressaltaven a simple vista i la pols quedava acumulada al marge del recorregut.




El circuit era magnífic, tenia ritme, era ample i ràpid semblava un circuit d'una copa del món, però a l'hora era un trassat sense pietat, no perdonava el més mínim error i puc assegurar que ho seguia a ¨raja tabla¨ ja que durant tot el cap de setmana es van produir més de 50 baixes i infinitat de caigudes.
Sense exegerar gaire, era una massacre, no es podia fer cap baixada sense que un controlador, tallés el circuit per una caiguda o incidència mecànica. Tot i aquest defectes o virtuts era un circuit digne de conservar on un s'emocionava en només veure'l.






Dit això, vam entrenar tot el dia. Vam plegar amb 6 baixades, però ja n'hi havia prou! Tot i aixo, vam fer una baixada a peu per veure totes les trassades possibles.
El dissabte ja anàvem amb altres objectius. Concretar trassats i aconseguir fer-los tots seguits motoritzant els errors. De fet, a la 5a baixada, vaig tenir una caiguda tonta on vaig esguinzar-me el polze de la mà però els metges de l'ambulància no van ser prou cabuts i vaig fer la 6a amb intencions de correr diumenge. Tot i això companys propers van sortir més mal parats, el pitjor cas, 5 costelles trencades. Com deia, el circuit no perdona.
Al mig dia de dissabte també van arribar els papes i la Laura.

Diumenge al matí feia força fred però calia fer una baixada per escalfar abans de les dos mànigues.
El dit feia mal però calia resistir! Tot seguit, la primera màniga servia per la classificació de sortida de la segona. El temps de la primera sortida no tenia cap altre significat si no feies la segona, era com si no haguessis corregut. Tot a una!



El principal objectiu era no caure i va sortir prou bé. A la primera màniga, vaig baixar a conservar molt, amb un temps de 3 minuts i 34 segons. Durant l'espera de la segona sortida hi va haver uns quants incidents on es va haver de parar la cursa en baries ocasions. Vaig baixar força ràpid però a l'última curva gairebé m'hi estampo i vaig perdre 2 o 3 segons ven bons! Vaig finalitzar amb un temps de 3min i 32seg i en 11a posició de junior.


I aquest va ser l'error de la màniga final que hem va fer perdre alguns segons. Encara que no ho sembli la vaig salvar!

I doncs bé, m'emporto lo millor del cap de setmana tot i que també una mà envenada i  aquest cap de setmana li deixarem tornar a veure la llum a la cursa de Andorra, Vallnord on s'hi fa el circuit de la passada Copa del Món! GAAS!

1 comentari:

  1. madre mia pero eso era el infierno o por lo menos el recividor a el....joder que escabechina 50 bajas no es para tomarselo a la ligera.
    en la ultima foto se aprecia el peligro en la mano de la chica que esta detras,se la lleva a la boca como viendo la ostia segura.
    un fuerte abrazo queridos amigos,a seguir disfrutando de este apasionado deporte.

    ResponElimina